ÚS DE COOKIES:
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots obtenir més informació o bé aprendre com canviar la configuració en la nostra política de cookies.

Síndrome d'Asperger

La síndrome d’Asperger (SA) és un trastorn greu del desenvolupament que s’inclou dins de l’espectre autista. Es considerat com un trastorn neurobiològic que afecta el desenvolupament i els comportaments socials de les persones afectades.

Es tracta d’un trastorn molt poc conegut per la població, ja que és una síndrome relativament poc freqüent que afecta aproximadament 7 de cada 10.000 persones, amb major incidència en el homes que en les dones. Es caracteritza per desviacions en el desenvolupament social i comunicatiu de la persona.

La seva discapacitat no és evident ja que només manifesten comportaments socials inadequats i greus mancances de desenvolupament. Les principals àrees afectades per la SA són:
  • La interacció social: poca habilitat per fer amics i relacionar-se.
  • La comunicació: llenguatge pedant i repetitiu. Comunicació verbal molt pobra.
  • Preocupacions i absorció intensa per temes concrets.
  • Rutines repetitives, inflexibles, interacció ingènua, senzilla, poc apropiada i d'una sola direcció.
  • Manca d'empatia.
  • Moviments maldestres, poc coordinats i postures estranyes.

En la gran majoria de casos, les persones amb SA tenen un nivell d'intel·ligència normal o superior a la mitjana. Tot i així, presenten dèficits cognitius i un estil d'aprenentatge peculiar. Entre les dificultats cognitives podem destacar: 
  • Rigidesa mental: pensament lògic, concret i extremadament realista.
  • Poques habilitats d'organització i planificació.
  • Dificultats en la comprensió lectora i el pensament abstracte i poca capacitat de generalització del que han après.
  • Problemes d'atenció i de memorització.
  • Falta de motivació per a l'aprenentatge (amb excepció dels seus interessos).

Què és la SA?


El 1944, Hans Asperger, un pediatre austríac, va publicar un article en una revista d’Alemanya de psiquiatria i neurologia on descrivia un grup de nens amb característiques similars molt peculiars i que ell no havia vist mai abans. Actualment aquesta síndromes es coneix amb el nom de síndrome d’Asperger i està classificada dins dels trastorns generalitzats del desenvolupament.

L’etiologia d’aquesta síndrome és probablement originada per factors que afecten el comportament social i per problemes en el desenvolupament. En referència, els infants i adults amb síndrome d'Asperger tenen una capacitat intel·lectual que se situa dins del rang de la població normal però mostren característiques diferenciades que es fan ja evidents des de la infància. El perfil d'aquestes persones inclou un conjunt de  característiques relacionades amb l’alteració per a la integració social i la comunicació:
  • Manca de capacitat per fer amics.
  • Manca d’ús de conductes no verbals en la comunicació com mirades.
  • Expressions facials i llenguatge corporal limitats.
  • Manca de reciprocitat i empatia social o emocional.
  • Clara alteració de la capacitat d’identificar senyals socials i convencions establertes.

Per altra banda, mostren alteracions en la capacitat de comunicar-se ja que, encara que la seva parla sigui fluïda, mostren dificultats per controlar les habilitats de conversa, que té tendència a ser pedant, i de mètrica inusual. A més, acostumen a fer-ne una interpretació literal. 

Aquesta síndrome es caracteritza per la tendència a mostrar interès en temes concrets, i la preferència per la rutina que els descriu clarament el seu dia a dia. Tanmateix, poden presentar dificultats motrius, problemes amb l’escriptura, hipersensibilitat davant d’experiències auditives i tàctils i mancances amb les habilitats d’organització espacial i temporal. 

Les persones amb SA acostumen a tenir un gran sentit de l’humor, però sovint no són capaces d’explicar les seves idees o pensaments amb la parla. De totes maneres, són persones molt directes que diuen el que pensen i acostumen a tenir una percepció diferent davant de certes situacions i experiències sensorials, ja que presten molta atenció a detalls no aparents per als altres. 

En aquesta mateixa línia, poden mostrar problemes per expressar l’amor i afecte de la manera que els altres podríem esperar, i poden tenir nivells alts d’ansietat i/o mostrar tristesa  o ira, fet que ens indicarà de la presència d’un trastorn secundari de l’estat d’ànim. 

La persona amb SA acostuma a tenir un fort desig de buscar el coneixement, la veritat i la perfecció amb un conjunt diferent de prioritats de les que es podrien esperar altres persones, i per tant tenen un manera diferent, no anormal, de pensar. 

Punts forts:

  • Intel·ligència normal o superior.
  • Bones habilitats expressives a nivell de llenguatge, i nivell alt de vocabulari.
  • Hiperlèxia: excel·lent habilitat lectora que adquireixen habitualment de manera precoç i espontània.
  • Bon processament visual de la informació.
  • Habilitats perceptives.
  • Àmplia informació i coneixement sobre els temes del seu interès.
  • Són persones honestes, lleials i transparents.
  • Poden ser molt perfeccionistes realitzant determinades tasques.
  • Manera original (molt personal i única) de resoldre problemes. Poden observar la realitat i determinats detalls de manera creativa.
  • Respecten les normes.
  • Adquireixen les habilitats de cura personal i higiene sense dificultat.
  • Gran sentit de la justícia.

Punts febles:

  • Dificultats en la comprensió social i habilitats socials.
  • Comunicació no verbal pobra.
  • Capacitat de planificació i organització pobra.
  • Dificultats en el pensament abstracte.
  • Problemes en l’aprenentatge implícit.
  • Dificultat per generalitzar allò après.
  • Escassa motivació (excepte en tot allò relacionat amb els seus interessos)
  • Problemes d’atenció.
  • Inflexibilitat cognitiva i del comportament.
  • Escassa capacitat per parlar del món interior.
  • Dificultats grafomotores i en la motricitat gruixuda.
  • Problemes de conducta.
  • Temps de resposta lent.
  • Habilitats poc flexibles en la resolució de problemes.
  • Dificultats per el treball en grup.
  • Baixa tolerància a la frustració.
  • Coneixements del sentit comú limitats.
  • Escàs coneixement de si mateixos.

Diagnòstic de la SA

No hi ha cap marcador biològic que ens permeti detectar els quadres de la SA i, per això, el seu diagnòstic continua essent clínic, basant-se en els comportaments observats, en la història del desenvolupament i el perfil psicològic de l'individu. 

Conèixer el diagnòstic proporciona més tranquil·litat a les persones que pateixen la síndrome, a les famílies i al seu entorn social perquè fa augmentar la seva comprensió del transtorn i ajuda a preveure amb més exactitud el pronòstic. En resum, el més rellevant per al diagnòstic és:
  • Descriure les característiques de cada persona en totes les àrees de desenvolupament.
  • Detectar necessitats i prioritzar objectius.
  • Oferir estratègies d’intervenció que ajudin a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.
  • Garantir un seguiment continuat que ajudi a ajustar els programes d’intervenció.

Fonts:

Atwood, T (2009). Guia del Sindrome d’Asperger. Barcelona: Paidos Iberica.