ÚS DE COOKIES:
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots obtenir més informació o bé aprendre com canviar la configuració en la nostra política de cookies.

Autisme

L’autisme és un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament. És crònic i habitualment es detecta durant els primers 30 mesos de vida. Les persones amb autisme mostren afectació en les àrees de la comunicació, de les competències socials i de la imaginació i presenten un patró d'interessos i activitats molt restringit i estereotipat. Sovint s’observen conductes pròpies, com moviments de balanceig i obsessions cap a alguns objectes o esdeveniments. Podem trobar diferents graus d’autisme.

Els diferents autors consideren que existeixen: 

Factors protectors

Un coeficient intel·lectual alt, un bon desenvolupament del llenguatge i la parla, intervencions exitoses en el desenvolupament, i un entorn social protector que pugui afrontar la problemàtica múltiple, i al mateix temps, afavorir un desenvolupament integral de l'individu autista. 

Factors de risc

Un coeficient intel·lectual baix, absència de llenguatge o parla, problemes neurològics associats, absència de programes educatius a la primera edat, i un entorn social incapaç de donar suports i afrontar una excessiva pressió causada per la presència d’un nen o nena afectat per autisme.

Què és l’autisme?

Inclòs dins la categoria dels trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD), se’l denomina Trastorn Autista. Els TGD són, d’alguna manera, la categoria que ha substituït el terme de psicosi infantil, ja que aquest concepte es considera poc operatiu.

Els experts en aquest camp consideren que es tracta d’un trastorn profund del desenvolupament, caracteritzar per alteracions importants del comportament, en la comunicació social i en el desenvolupament cognitiu, que es donen de forma simultània, i que són causats per canvis en algunes funcions del cervell que encara es desconeixen.

En els últims anys s’entén l’autisme a partir d’un nou terme, trastorn de l’espectre autista (TEA), aportat per Lorna Wing, i que diferencia quatre dimensions principals que estan alterades:
  • Alteració en les capacitats de reconeixement social.
  • Alteració en les capacitats de comunicació verbal.
  • Alteració en les destreses d’imaginació i comprensió social.
  • Presència de patrons repetitius de l’activitat.
El trastorn de l’espectre autista pot anar acompanyat de dèficit, que va d’una intensitat mitjana a molt severa. Els nivells d’intel·ligència entre els individus afectats també són molt diversos, des de persones que presenten retard mental fins a d'altres que tenen nivells molt alts d’intel·ligència.

De totes maneres, totes les persones amb autisme comparteixen dificultats en relació amb les habilitats socials, de comunicació i imaginació.

Característiques cognitives i emocionals de les persones amb TEA


Aquest trastorn reflecteix la diversitat de persones, totes caracteritzades per problemes en la comprensió i en les relacions socials. Es caracteritza principalment pels trets següents:

Dificultat per integrar la informació perceptiva i organitzar-la a la ment: desordres perceptius i/o de processament de la informació i respostes anormals als estímuls:

  • Hiperestimulació sensorial.
  • Incapacitat per organitzar la informació sensorial procedent de diferents fonts: només retenen detalls.
  • Dificultat per realitzar una interpretació global de les situacions.
  • Facilitat per la integració visuoespacial i visuomotriu.
  • Dificultats en el processament temporal i la contextualització.

Funcions simbòliques alterades:

  • Llenguatge: literal, poc funcional, que no serveix per organitzar el pensament. Problemes de comprensió.
  • Pensament: rígid, dificultats per representar mentalment seqüències temporals (present, passat i futur).
  • Joc: dificultats per imaginar el que no està present.

Intuir el que els altres pensen o senten: dificultats per comprendre els altres

Per tot això, el seu desenvolupament cognitiu i emocional resulta afectat. El comportament inadequat que poden presentar les persones amb TEA no s’ha de considerar específic del trastorn, sinó una conseqüència de les seves dificultats d’adaptació i expressió en les seves relacions amb l’entorn. 

Diagnòstic

Identificar el TEA de forma precoç facilita a les famílies l’accés a una atenció primerenca que beneficiarà el desenvolupament i evolució de la persona, i així s’aconseguirà el màxim nivell d’integració personal i social.

Alguns autors afirmen que els símptomes del TEA apareixen abans dels tres anys de vida. En les primeres etapes del desenvolupament evolutiu, el nen amb trastorn de l’espectre autista pot no presentar diferències importants respecte a altres nens de la seva mateixa edat, encara que sí poden aparèixer indicadors en el desenvolupament que alerten els pares o cuidadors.

Aquest quadre mostra alguns indicadors que assenyalen la possibilitat que l’individu tingui el trastorn de l’espectre autista:

Desenvolupament motor

  • Poca destresa. Persona poc hàbil.
  • Poca agilitat en jocs amb pilotes i de coordinació.
  • Desenvolupament psicomotor normal però amb habilitats diferents.
  • Moviments estereotipats.

Manipulació/joc

  • Prefereix jugar sol: no sap seguir el fil del joc i les normes.
  • Està absorbit pels objectes.
  • El seu joc és amb molts sorolls i caòtic: comença i acaba ràpidament.
  • Activitats poc creatives.
  • Dificultat per compartir el seus objectes.
  • Manipula els objectes de manera estereotipada, i no per la funció que tenen.
  • Necessita les seves rutines perquè li proporcionen seguretat. No li agraden els canvis.
  • Pot utilitzar els objectes per descarregar la seva agressivitat de forma destructiva.
  • Mostra dificultats per participar en jocs i dinàmiques de grup.

Contacte amb l’entorn

  • Sembla que està desconnectat.
  • Presenta desinterès en el contacte amb els altres.
  • No mostra emocions d’afecte.
  • No reclama ni mostra atenció.
  • Es distreu amb molta facilitat.
  • És molt mogut.
  • Li falten recursos i habilitat d’interacció amb les altres persones.
  • Mostra dificultats per detectar situacions de perill.
  • Presenta hipersensibilitat sensorial, sobretot de tipus auditiu (li molesten els sorolls).
  • Presenta un contacte ocular baix i discontinu, sobretot quan algú hi té una conversa.
  • Manifesta rigidesa conductual, és molt tossut: vol les coses al moment i tal com les demana.
  • Plora sense motiu aparent i costa controlar-lo.
  • Té pors exagerades.
  • Sol presentar dificultats en els canvis de rutines i situacions ambientals.

Comunicació i llenguatge

  • La intenció de comunicar-se i el llenguatge es troben afectats en menor o major grau.
  • El llenguatge és superficialment normal, amb tendència a la repetició estereotipada i formal.
  • No demana ni assenyala les coses que vol.
  • Quan se'l crida pel seu nom no respon (sensació de sordesa fictícia).
  • Si explica alguna cosa, costa entendre’l, sobretot per la falta d’informació rellevant en el discurs.
  • La iniciació o seguiment de les converses va en funció de si la temàtica és del seu interès.
  • Pot fer preguntes o dir coses de forma repetitiva.
  • Acostuma a tenir poca expressivitat facial.
  • No identifica els senyals no verbals que descriuen les emocions dels altres.
  • Pot manifestar emocions extremes: rebequeries o grans alegries.
  • Evita la mirada als ulls.

Alimentació

  • Manifesta dificultats en els àpats: li costen els canvis de textures i formes, així com la introducció de nous aliments.
  • Necessita certs rituals.
  • Pot presentar dificultats per la deglució.
  • Alguns nens porten molt malament l’alimentació, mentre que a d'altres, els aliments els aporten una reducció de l’angoixa

Son

  • Els costa molt dormir i tenen el son molt lleuger.
  • Presenten insomni, que pot anar acompanyat d’activitats motores (balanceig).
  • Poden tenir insomni sever, acompanyat de no voler contacte: desvinculació, apatia i falta de relacions socials
  • Poden tenir insomni silenciós o calmat: estan amb els ulls oberts, sense manifestar res.

A part del símptomes primaris o dels criteris per al diagnòstic diferencial, hi ha un seguit de criteris operatius que la persona ha de complir per ser diagnosticat com a autista.